Ramon Casas

Breu biografia

Ramon Casas i Carbó va néixer el 1 866 al carrer Nou de Sant Francesc en el si d’una família benestant. Ja des de petit demostra predilecció pel dibuix i una apatía cap a qualsevol altra matèria escolar; és per aixo que el seu pare el l877 decideix que si dibuixar és el que l’apassiona, això será el que aprengui i treballara als tallers de Joan Vicens ( l820-1 886) durant 3 anys. El l881 cofunda la revista L’Avenç; i realitza la seva primera estada a París, allí es formarà a !’academia de Carolus Duran; serà dos anys més tard quan exposi el seu Autorretrato en traje de flamenco al Sa/on des Champs Elysées a París i li proporciona ser acceptat al Sa/on Officiel de la Societé d’artistes fran9aices. A l’any següent viatja a Madrid i coneix de primera ma el Prado i sobretot a Velázquez, admirat pel seu mestre a París.

Ramon Casas realitza diversos viatges a París i passa !largues temporades, quasi sempre amb la companyia de Santiago Rusiñol, amb qui mantingué una íntima amistat durant tota la seva vida. El 1 890 Casas exposa per primera vegada a Barcelona, fer que es repetira durant més de 30 anys, junt amb Rusiñol i Clarassó. El 1891 descobreix Sitges mitjançant Rusiñol i allí faran les festes modernistes del Cau Ferrat. El 1 898, any en que es perden les colonies de Cuba, Puerto Rico i Filipines, Casas guanya el concurs

per al cartell d’Anís del mono, al que seguiran altres tants premis en diferents concursos

cartellistes. El 1899 Pere Romeu concep la revista Quatre Gats, del mateix nom del loca del que era propietari, ajudat per Casas i Miguel Utrillo. Després del quinze i últirr número de Quatre Gats, Casas i Utrillo funden i dirigeixen Pe/ & Ploma; en ambdues

revistes es reproduiren molts deis retrats al carbó de personalitats de la política i le cultura que formen un extens reportatge iconografic de l’Espanya de l’epoca. Entre 1904 i 1908 publicará Forma, però en aquesta el seu llapis perd protagonisme per e deixar-ho a ¡oves promeses (Torres García, Picasso, Mir o Nonell entre altres). Al saló de Champ de Mars, a París, coneix al multimilionari Charles Deering; després, el 1 908 invitat per Deering, visita els Estats Units i realitzarà diversos retrats a personalitat·: americanes. El 1912 hereta el monestir de Sant Benet de Bages. El 1922 es casa amat

Júlia Peraire, model de Casas des de 1906. El 1932 Ramon Casas mor a Barcelona a

I ‘edat de 66 anys.

El 1 888, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, el port de Barcelona e convertí en un deis centres neuràlgics de la ciutat al que es trobaven múltiples embarcació espanyoles i estrangeres. A tal efecte la reina regent na María Cristina de Àustria, acudí junt amb l’encara nen en Alfonso (1 886 – 1941) a la celebració deis esdeveniments organitzats pel Real Club de Regates.

La tela que ens ocupa apareix una barrejada agrupació de multitud que acudeix a un important esdeveniment públic, prenent en primer terme a una parella del cos de la Guardia Civil, vestits amb l’uniforme de Cavalleria de Gran Gala. El fons destaca pel seu atractiu cromàtic de les múltiples banderoles i mastins d’embarcacions espanyoles i estrangeres.

A la fotografia de la portada de la revista La Il·lustració Española y Americana (veure

foto), podem veure la part del port on se celebren les regates. A continuació detallem extracte de I ‘article publicat a la mateixa revista: «{…) En el extremo del muelle se había construido una tribuna saliente, en forma de espolón, para el Ayuntamiento de la ciudad, la Comisión del Conse¡o Municipal de París y los ¡efes y oficiales de las escuadras; sobre el pie de dicho espolón a 2 metros del nivel del muelle, está la tribuna Real, ricamente decorada con escudos, cortina¡es y flores, y en la cual había además un magnífico trono: el edificio particular del Real Club de Regatas alzábase en el centro del paso de agua existente entre los muelles de Barcelona y Capitanía, y tenía comunica­ ción con el primero a favor de algunas balsas de ca/ate unidas entre sí, y situadas desde la escalerilla del citado muelle hasta la entrada principal del Club; el Jurado de partida se colocó en el antepuerto, ¡unto al extremo del muelle y el trayecto de navegación para las embarcaciones de las regatas comenzaba en aquel paso de agua y concluía en la escollera Oeste, donde cuatro banderolas de los colores nacionales flotaban sobre boyas…».

L’Exposició Universal i, concretament, la secció d’Arqueologia i Belles Arts, fou el punt de partida de les exposicions oficials regulars d’Art que s’instal.laren posteriorment al Palau de Belles Arts, de caracter internacional.