Xavier González d’Égara. En els blaus de l’arpa


Xavier Gonzalez torna a exposar a Barcelona, torna a exposar a Gothsland. Aquest

artista fa del treball seriós i ben fet, la meticulositat i la pulcritud, la seva marca d’identitat. En les dues exposicions anteriors presentades a Gothsland, véiem obres de colors vius. En la primera, titulada Lesjlors d’ella, irrompia amb forc;a en el pano­ rama barceloní, a l’edat de 23 anys, al presentar obres de gran maduresa plastica i poetica. Durant la temporada següent, va presentar la segona exposició sota el títol d’Arquitectures del foc venut, formada per divuit obres en les que predominava el color vermell. Va reforc;ar aquesta carrega dramatica amb poemes, amb els que pretenia donar la informació necessaria perque poguéssim entendre quins són aquests sentiments i els poguéssim fer nostres.En aquesta ocasió. Els presentem En els blaus de l’Arpa, una exposició on només hi tenen cabuda tres colors: blanc, negre i blau, que és el protagonista absolut.

El blau representa la lleialtat, la confianc;a, la saviesa, la inteHigencia, la fe, la veritat… Potser aquestes obres siguin molt més completes del que ja són, i potser, per la destresa del seu treball, podríem deixar d’utilitzar el terme pintor per anomenar­ lo artist.

Gabriel Pinós

De vegades ens trobem grates sorpreses i una d’elles ha estat assistir al part d’aquesta exposició en el taller del pintor Xavier Gonzatez, juntament amb el meu mestre i company Xavier Carles. Em consta, perque així ho he viscut, que la seva elaboració ha necessitat d’un material adequat, pintures i pinzells estrictament triats per vibrar agilment sobre una superficie en claus de blau. També m’he adonat de com les hores i hores de treball li han comportat a !’artista exigencies mentals i físiques, amb freqüencia duríssimes. Es percep en les seves paraules, encara que no ho digui directament, que la creativitat és per a ell un compromís existencial a més d’un privilegi; cree que sempre s’ha sentit privilegiat de comptar amb tal capacitat creativa. El seu camí és l’únic possible, i el recórrer amb total fidelitat, sense concessions a la galeria, sense apropaments innecessaris a les tendencies de les modes.. afiarn;ant-se en el pentagrama dels grans amb una obra majestuaosament serena en la que la humanitat ens sembla més pura i prometedora arrenjada per les seves mans.

La seva paleta forta i vigorosa es veu, en aquesta ocasió, limitada -o més aviat jo diria subjuada- pel color del cosmos: esperarn;a blava en temps genocides, que es transforma en deitats pfastiques com unes arquitectures immenses entre les que la vida, amb el seu cant agredol9, Hisca subtilment entre el pilars que la sostenen. Passiva dansa dels queja no tenen veu. Base forta de gents futures. Esperits de nous creadors. Un cosmos pictoric d’inteHectualitzades simbologies que ens apropa a un període reflexiu i ple d’investigació en els principis de la pintura, cristaHitzat en una creació plenament madura, tot i la joventut de !’artista, que ens transporta a un encertat exercici de composició en un espai excepcional. Blau poesia. Blau dansaire de bells ritmes. Blau nascut pel simple caprici de ser percebut blau.

Posar-se davant d’un d’aquests quadres és iniciar un viatge en plenitud per la materia que es converteix en un viatge cap els endins de nosaltres i cap enfora, cap a allo que sempre esta més enlla de la nostra pell o de la nostra consciencia. Una búsqueda de la llum descrita en moltes civilitzacions, antigues i modernes, primitives o industrials, com la manera més clara i rapida de descriure un anhel de plenitud espiritual, un viatge de l’ésser en totes les seves dimensions, una búsqueda mística cap a la lluminositat absoluta, cap a allo que ens ultrapassa i que molts identifiquen com una divinitat o amb el sagrat. Feixos de llum s’eleven com columnes alhora que una cas­ cada inverteix la seva direcció en un cant a la lluita i a la perseverancia de l’ésser huma davant la indescriptible volta celest que els recorda el seu origen diví.

Entaular dialegs amb la perfecció sense embuts és una de les característiques d’aquest pintor, i ho fa amb un llenguatge que pot semblar-nos enigma.tic i fred, peró que no ho és, perque acaba emocionant-nos ja que ens toca la fibra més sensible, ens colpeix, el que a Andalucía anomenen el pellizco. És el llenguatge del silenci, un silenci sonor que a !’escoltar-lo pot inquietar, sobressaltar, sense deixar de comuni­ car. Pero tot aixo no ve motivat només per !’ambició artesanal d’un pintor buscant el domini absolut del seu art, sinó que és la qualitat formal que correspon exactament, o que s’adequa millor, al món que vol expresar. És l’empremta personal que el caracteritza i el fa diferent d’altres pintors del moment.

En aquesta epoca d’experimentacions sobre el lleig amb més o menys encert, s’agraeix el caracter bell i romantic amb el que Gonzalez impregna les seves obres. L’estetic equilibri que els hi imprimeix a la manera deis mestres del renaixement. Tal i com podem veure en un joc de somnis gebrats entre blanquíssims cúmuls en els que José Bello -L’amic fidel de Federico García Lorca- trascendeix sota el titol de Nen de plata amb trossos de cel ; Soberbia carnal de dos cossos condemnats a l’enfrontament en Cano dels cavalls, inspirada en una poesia de Marc Sardá; Així digué Zaratustra, on el sol és desafiat per un home. Oda i llagrimes per als colors del pintor Ismael en record d’un gran mestre o El revers dels petals, formen part d’una etapa fructífera en la que sembla trobar-se en estat de gracia. Moment en que, sota el meu criteri, esta pintant quadres extraordinaris.

Marila Gómez Alarcón
Periodista i historiadora d’art
Directora del programa «Formas y Angulos» de Radio lntereconomía
Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art