La Dona i el nu

El nu dins de les diferents temàtiques de l’art pictòric, segons la meva modesta opinió, és la més comprometedora, la que exigeix més i millor domini de la inspira­ ción, però quan es tracta del nu femení, ala dificultat augmenta en la seva màxima expressió. L’artista creador, el mestre, plasma amb els seus pinzells la màgia de l’art, interpreta a la musa que li inspira, reflectint en els seus llenços la sensibilitat, les formes, les encarnacions, l’ànima, el misteri de la vida, fent exaltació del seu enginy, equiparant-se a la dona, donant vida a la matèria. La dona, deessa de l’amor, de la vida, de la creació, és immortalitzada en la matèria que l’artista ens cedeix per a esbarjo i aliment de la nostra sensibilitat, perquè els nostres ulls es delectin amb la bellesa del cos femení, on emana el seu espí­ ritu eteri, comunicant-ho amb el nostre, guiant-nos pel camí del principi en la cerca de la llum. En aquesta exposició podem contemplar les obres de diferents mestres de la pintura, que amb la seva pròpia i particular personalitat, ens gratifica amb el plaure d’admirar la bellesa, segons l’època i el seu estil, i poder contrastar la manera personal de veure, sentir i entendre la feminitat, neta, honesta, innocent i pura. Eldesnudo és la veritat de la vida, principi i fi.

Fernando Pinós Sánchez