Génesis. Epañol Viñas

Si Galeria Gothsland oferí la grata sorpresa l’any passat de commemorar el seu dese aniversari amb un autentic retom del pintor Español Viñas en

forma de cuidada antolügica, ara Galeria Génesis presenta l’obra recent, l’obra d’aquests dos últims anys d’aquest secret pintor que sap obtenir una equilibrada composició altament emotiva, a mig camí de la geometria i una abstracció lírica. É.s una exposició oportuna, mentres que la segona abstracció, és a dir, la deis anys quaranta/cinquanta, és centre de general interes, de revisions i recuperacions diverses.

Epañol Viñas és un deis pintors autenticament fidels a l’informalisme. La seva fidelitat arriba, fins i tot, al punt d’haver treballat ininterrompudament durant més

de trenta anys en una mateixa problematica: trobar una doble síntesi entre abstracció i figuració, entre lirisme i geometria.

D’aquesta contaposició entre geometria i forma lliure, entre collage i taxisme, regida sempre pel seu genuí sentit del ritme, neix una obra tremendament personal, sensible i esteticament valuosa.

S’ha d’agrair també la seva fidelitat al format. De manera que aixó constitueix en aquests moments l’excepció de la regla, perque s’absté del facil recurs,

tant en boga, del que és grandiloqüent i espectacular. El seu món és íntim i secret, prefereix el remor al crit, encara que sigui capaç, en un moment determinat, de contrapasar una gradual i continguda modulació cromatica a la vivacitat deis colors purs. El seu domini de la técnica, acrescut any darrera any, es revela ara, de manera utilíssima, per obtenir un maxim d’expressivitat, de poesia.

Español Viñas evita els efectismes perque é5 un home de senzilla modestia, potser creient que parlar en veu baixa quan tot el món tendeix al cirt, pot atreure l’atenció del públic d’avui dia. Perque, sobre tot, és un pintor de la seva epoca, de la seva generació.

El format redu”it ja anuncia que el pintor vol situar­ se en el món de les confidencies. I aquestes es produeixen, efectivament, mitjançant aquella subtil harmonia cromatica genu”ina habilment aconseguida: blaus palids amb maculatures o taxismes violacis que recorden petjades vegetals. («Triangle blau amb quadres vermells», 50 X 70; «Llibre en rosa», 50 X 70; «Els meus núbols», 50 X 70). O bé matisos que van del blau intens al gris, passant per un sorprenent rosat («Horitzó», 30 X 66). A vegades és capç de trencar la suau gamma de color amb a penes un contingut arrevatament, valent-se, per exemple, d’un groe intens («Groe i colors», 60 X 100; «Serie personatges»,

25 X 35; «figura», 100 X 70; «Barcelona 92»,

100 X 70; «Sèrie personatges», 50 X 70).

Les formes que apareixen en la seva pintura, situades amb precisió, ingravides, i com flotants, es mostren amb una existencia tan personal i propia, tan mestressa de les seves afinitats i de les seves repulsions, tan sobiranes, tan úniques … Són, en definitiva, lliures. Aquestes formes, rarament extretes del món natural i les respectives textures o fons que les sustenten creen diferents atmosferes, indefinibles ja que no són ni propiament aerees, ni aquatiques, ni tampoe totalment imaginaries, ni molt menys, fidelment transcrites de la realitat.

Pero, el que, sense dubte distingueix la seva obra de qualsevol altra, és el joc de tensions entre elements

(collages) de una geometria estrictal (rectangles, quadrats, circles, triangles …) contraposats a la textura abstracta

que actua, alhora, com suport i com atmósfera, en la que, per cert, com ja he dit, el pintor rarament es mostra repetitiu, sinó, tot el contrari, amo d’infinita varietat de registres, entre els quals no é.5 un dels menors el seu innat sentit de l’humor que apareix principalment reservat a tota una galeria de personatges, apenes esbossats, enormement esquematics que apunten, generalmente, a una visió crítica i alhora festiva de la societat que f.spañol Viñas reconeix com el seu entom.

Altre dels assoliments de la seva obra é.5 la combinació de les diferents técniques.

Malgrat tot, no se li faria justícia creient que el que és admirable de les seves propostes abstractes és unicament fruit del seu domini del ofici, del seu depurat coneixement de tots i cadascun del recursos de l’informalisme. Les imatges que de tot allo apareixen, aconsegueixen expressar amb plenitud, mitjanQint signes per ell inventats, nascuts alhora de la seva inspiració i del seu treball, tota una vasta familia de teles,

cadascuna amb personalitat propia, pero totes elles emparentades, dotades de caracters transmissibles i transmets.

Que ve a ser com dir que la pintura d’f.spañol Viñas és l’expressió d’un món propi, reservat i secret, pero susceptible de ser compartit universalment per tots i cadascuns dels seus admiradors.

Maria Lluïsa Borrás