Génesis. Arribas Castro

LLuís Arribas Castro va neixer a Barcelona al 14 de Julio del 1934. Potser haver nascut el mateix dia de la contradictoria revolució francesa el va marcar. Efectivament, Jacobí pero una mica Girondí, «sans culotte» amb un aroma aristócrata. Lluís Arribas plasma aquesta lluita amb si mateix, al treball de la pintura.

Quan era un nen, ja volia ser pintor. Probablement influenciat per un oncle seu, antiquari i coleccionista de pintura clàsica.

Viu la seva adolescencia a un Sanatori a on s’enamora de Modigliani i Van Gogh, i com no, té a la seva capçelera «la Montaña Mágica». Com tots els nens de la post-guerra somia en i arrib el cinema, pensant en un dia en que serà actor.

Als 17 anys la vida el portarà a la radio, des de on ha estat un punt de referència obligat i com diu M. Vázquez Montalbán, ha general «memòria auditiva•.

Autodidacta de vocació i convicció, és un gran observador. Un observador que sobre tot respira, olora, sent, toca … en fi percibeix “alló popular”.

Aquesta especial pregnan per lo popular el porta a escriure les seves conegudes poesies i ara a pintar “La novia” o “EI torero», dos magnífics quadres que per damunt de tot “són veritat”.

Des d’un principi s’apunta al expressionisme, on la seva sensibilitat mediterrània troba el marc ideal per als seus colors calents i aquesta peculiar humanització dels objectes.

Lluís Arribas, gest i to a la vida quotidiana, també ho és a la pintura . La dislocació de les linees i els colors expresen anys de cultura de mirar i sentir buscant ho esencial del individu.

És pintor de persones del qual el concepte nuclear solen ser els ulls. Gairebé sempre inquietants. Pintor de rostres que el carrer ha treballat, i pintor de valors quelcom mústis i heróics.

F. Sabanés