El modernisme de la vanguardia a l’antiguitat

Els que com jo vàrem néixer en una casa modernista, la de l’arquitecte Antoni Gallissà, recordem amb melangia tots aquells objectes que ens eren tan familiars, en aquella ja llunyana infantesa, tals com mobles, vidres, porcel.lanes, cortinatges, ceràmiques, làmpares, alfombres, relligadures o pintures i escultures, d´esvanides i fluctuants formes les últimes o de boirats i misteriosos paisatges les primeres.

Quasi sempre la figuració existia, però com tement o presumint el seu no molt llunyà eclipsi, s´amagava o prenia un tomimètic, fonent-se l´escultura en les superficies o saltant la pintura de la tela al mobiliari, on les siluetes es velaren en la complicada marqueteria que els embutidors de fama componien.

La majoria de les coses no eren funcionals, en el sentit d’us, que després, mes tard , tindran exageradament. La bellesa de l’absurd, la inquietud de l´innecessari, l’orgull de la displicència, el menyspreu de la gratuïtat, eren uns sentiments de l’època. Es cercava ambiciosament, però, trobar aquella imatge esbalaïdora que il·lumines la condició humana. La possessió d’aquells objectes era un signe d’avançada, però també l’exponent d’una classe social pletòrica, si bé en certa manera insegura i intranquil·la.

En pocs anys, podem testimoniar-ho, aquells objectes han deixat la seva citada significació i, superant l’inevitable arraconament pel que fatalment passen els homes i les coses, tornen, distribuïts ara per l´antiquariat, per a satisfacció d’estudiosos, d’snobs i de coleccionistes. Desgraciadament sortosament, segons com es miri -jo no em manifesto- ja no s´emmirallen en aquels espills emmarcats de nenúfars o tulipes aquelles belles dames de delicada cabellera. Molts objectes es sentiran desplaçats, incòmodes, en mig de nosaltres, vull dir de vosaltres, futurs posseïdors “moderns” d’aquestes, d’aquelles, meravelles modernistes…

El modernisme ha estat en bona part l´estil de la Renaixença de Catalunya. Col·leccionar les seves obres, a més de ser una actitud de bon gust, pot ésser, millor encara, una labor patriòtica. Als col·leccionistes moltes vegades ha d´estar agraïda la Història.

Antoni de Moragas Gallissà