Casas. Otoño

Cinquanta anys de fecunda creativitat va ser el llegat que va deixar aquest genial artista. Es pot dir que gairebé va dedicar tota la seva vida a l’art, a la pintura i al dibuix. La seva inquietud per conèixer noves tècniques i admirar els grans mestres el va dur a realitzar diversos viatges a París; el primer el va fer als quinze anys. També va recórrer tota la geografia hispana visitant ciutats i museus. Va ser, potser, al Museu del Prado on va alimentar més el coneixement que els mestres de la pintura espanyola van deixar com a testimoni per a la contemplació i

admiració de futures generacions. Un altre destí dels seus viatges fou els Estats Units.

Va ser cofundador de la revista Pel & Ploma, també de l’establiment anomenat Els Quatre Gats, i de la revista Forma. La seva recerca fou constant en l’afany de trobar noves formes i conceptes, per poder

aplicar-los i incorporar-los, i per divulgar i donar a conèixer al públic tot aquest ventall, tant el personal com el d’altres artistes i disciplines.

Fou notari singular d’aquella societat de la qual ell també formava part. Com a testimoni va deixar obres magistrals, avui dia molt conegudes i admirades. En podem destacar El garrote vil, Las regatas, La carga, El embarque de tropas, El retrato de S. M. Alfonso XIII, El tandem…

Amb els pinzells va pintar i deixar plasmats sobre els llenços tota una classe d’esdeveniments socials, va retratar nombrosos personatges, persones humils i anònimes, destacats artistes, músics, científics, metges, polítics, financers, eclesiàstics …

Totes i cadascuna de les seves obres estan impregnades del seu estil personal, i fa gala d’un domini total del dibuix, disciplina en la qual també se’l reconeix com un dels millors dibuixants del món de l’art. El domini del color, que només la seva saviesa i el seu coneixement eren capaços de barrejar, donava com a fruit i efecte una obra atractiva, d’elegància i frescor, virtuts que unides tenen com a resultat el toc magistral que !’artista pretenia. Omplint els espais de l’atmosfera adequada a la seva època, transportant la nostra imaginació al moment i al temps en que !’artista va viure-la i va saber recrear-la. No només ens va deixar el testimoni de la seva època i del seu estil, sinó que també ens va regalar el plaer de contemplar, sentir i viure l’art, per al major delit de la nostra sensibilitat.

Fernando Pinós