Barcelona, un teatre al aire lliure

Les grans ciutats són escenaris en què les representacions duren 24 hores. Res atura el seu dinamisme. Són éssers vius formats per cèl·lules que són les persones humanes, l’autèntica ànima de la pulsió urbana. Aquest espectacle ciutadà que s’estrena cada dia té molt de les grans representacions teatrals. Cada dia es presenta la mateixa obra però mai és completament igual. Fins i tot els protagonistes, tot i que semblin els mateixos, es van alternat. Aquesta és la màgia, que en el cas de Barcelona, ja va captar Opisso, un dels primers il·lustradors que va saber donar la benvinguda a una societat de masses que per alguns era el reflex del dinamisme de la modernitat i per altres, la prolongació del món rural expressat a la ciutat: la gent circulant amunt i avall dels carrers eren poc o menys que un ramat sense pastor.

Esegé ha recollit i ha ampliat aquesta tradició en què també podríem incloure a Blanco,  dibuixant del TBO i al company d’Esegé en la seva etapa a l’editorial Bruguera Francisco Ibáñez, autor que, des del humor blanc, també mostra un costumisme irònic que ens fa riure d’allò que observem cada dia al carrer però que cert pudor i discreció ens impedeix, per exemple, petar-nos de riure quan ho vivim.

Les il·lustracions d’Esegé que formen part d’aquesta exposició indaguen en aquest sentit de perplexitat humorística, però alhora representen una ajustada radiografia de la realitat. Esegé tira de tradició, però la reactualitza amb els nous hàbits. No fa gaire no hagués estat possible dibuixar un personatge fent-se una selfie. Són les modificacions que té el teixit humà urbà que es va renovant per la pròpia dinàmica social. I aquí rau l’encant d’aquestes il·lustracions: la Barcelona de sempre, però amb mirada actual. La descoberta d’elements nous no prové del fet d’indagar indrets amagats de la ciutat, sinó del paisatge humà, que s’ha enriquit molt en els darrers anys pel trànsit de visitants d’arreu del món que fan que la ciutat es miri amb uns altres ulls.

El fet que Esege tingui molts anys d’experiència en les publicacions humorístiques de Bruguera li dóna una gran capacitat narrativa que concentra en una sola imatge. Cada il·lustració, amb indrets de referència com el port, el Nou Camp, La Pedrera, el Park Güell o el Liceu, és una història amb molts relats que se’n deriven. Esegé té la mirada de nen, però el llapis d’adult, el que li permet jocs surrealistes com la desfilada de valquíries  wagnerianes davant el coliseu líric barceloní. Es tracta d’una referència molt a l’estil d’Uderzo, el creador gràfic d’Astèrix, dibuixant de referència d’Esegé al que li va retre homenatge amb el seu personatge Neronix.

La gentada que apareix en les il·lustracions d’aquesta exposició no és una munió de cossos anònims, sinó una unió diversa que permet a l’espectador el joc de diferenciar cadascun dels personatges. Aquest és un aspecte lúdic de l’obra, que remet a la qualitat de l’autor com a dibuixant de còmic i de dibuixos animats infantil. Aquest aspecte juganer, que fa que els indrets representats siguin més interpretats que no pas reproduïts fidelment, no nega el rigor artístic de l’autor que com si d’un Bosco del segle XXI es tractés ens presenta no els pecats de la humanitat, sinó tots els aspectes positius de la ciutadania. Barcelona convertida en un autèntic jardí de les delícies amb tan sols un gran pecat per expiar: la seva seducció mediterrània que fa de l’espai públic, que tant bé capta Esegé, un dels millors teatres del món.  

Jaume Vidal