Antoni Vila Arrufat

A l´entorn de l´exposició Antoni Vila Arrufat a la sala Gothsland de Barcelona

El col-leccionisme d´art sempre ha estat una feina a cavall del gaudi estètic, la intuïció i el no tenir pressa. Una bona col-lecció demana anys de treball i paciència. Per això Avui podem admirar una quinzena d´olis d´Antoni Vila Arrufat en aquesta sala. Aquet sol fet ja és d´agrair.

Algunes són obres de gran categoria, unes pintures que destaquen dins de l´extensa producció de l´artista. Altres són treballs que llueixen per la seva increïble execució tècnica, pels recursos pictòrics emprats o per la sensibilitat que transmeten i que Vila Arrufat desplega davant dels nostres ulls. Contemplar aquetes teles és un plaer visual i intel-lectual que l´espectador sensible sabrà captar i podrà compartir. Deixem-nos portar per la combinació del colors, per les composicions tan reeixides i per les habilitats del pintor, així con per la placidesa dels models que retrata.

S´hi exposa obra que abraça des d´un apunt a l´oli sobre cartró, pintat a París a 1920, fins a un encàrrec- composició a l´oli sobre tela de tres figures a la manera de una maternitat- datat el 1957. Gairebé quaranta anys de treball de l´artista resumits en una quinzena de teles exposades ens ofereixen un a visió ben interessant del pintor.

Hi trobem un poc de tot: bellíssims nus de factura sensible i elegant, paisatge urbà i naturalesa, models i personatges ja a mig camí del retrat d´evident profunditat psicològica. Fixem-nos en la manera de pintar i en eles solucions plàstiques d eles quals es val Vila Arrufat, algunes d´un efecte de modernitat que encara ara pot sorprendre´ns: com són els seus característics inacabats, o bé les pinzellades que ens expliquen amb gran precisió un detall o un gest desimbolt de pinzell suggeridor d´una forma complexa. Mirant-ho bé podem pensar en la gran capacitat artística d´Antoni Vila Arrufat i en com s´expressa ell mateix mitjançant el seu treball. I també de com en són de vàlides i interessants les seves pintures i la seva obra en general, tants anys després de ser realitzades. I això, massa sovint, no pot dirse de tots els artistes.

Però de ben segur que el lector preferirà que sigui la pròpia veu d´Antonio Vila Arrufat la ha que ens acosti una mica més als secrets del seu treball i, de retruc, al tarannà com a persona i artista que fou. Diu ell mateix de les seves eines de treball i de les qüestiones tècniques i artístiques, como de les intel-lectuals:

“ Faig servir, segons les circumstàncies, tota classe de pinzells, però sobretot el que exigeixo és la seva antiga amistat, és a dir, m´agraden molt usats. Si fossi éssers animats, estic segur que em contestarien cadascun al cridar-los pel seu nom (…) Tot i usar-ne molts, mai els confonc. Naturalment en tinc alguns preferits en els seus dos aspectes, usats i també nous, especialment els de pèl de marta, però quan treballo sobre superfícies polides, emporcellanades, i en altres, especulo amb els defectes de la seva antiguitat, quasi sempre els més preferits per la seva insospitada pinzellada, el gran antídot contra l ´amanerament (…) Amb algunes variacions, faig servir la mateixa paleta que em va ensenyar al meu pare i els colors els disposo de la mateixa manera que els descric, començant per l´esquerra: carmí, roig de cadmi, terra de pozzuoli, siena cremada, siena natural ocre clar, cadmi clar, blanc, verd maragda, blau cobalt, blau ultramar, negre.

Uso tela de teixits llis. Detesto l´ús de materials que per algun dels seus aspectes exteriors, vulguin ingènuament donar la il-lusió de falses qualitats. Ni el paper rugós a l´aquarel-la ni les teles de molt gra per a l´oli. Quasi sempre l´especulació exagerada d ´aquests accidents revela preocupacions excessives d´ordre inferior a la tècnica , és a dir, absència de grans ideals, així com la manca de recursos per assolir certes qualitats únicament a base de solucions íntimament personals (…) Quasi sempre, gran o petita l´obra, m´agrada començar a grans i simples trets o taques, per veure el quadro en un aspecte total final, per a tenir la sensació de conjunt i anar afirmant i concretant línies i formes; i les zones de color es redueixen o amplien (…) que és molt diferent a imaginar- se aquestes pels seus límits com a fronteres.

Segons els casos prescindeixo dels esbossos. En allò directe i fugaç, i la caça d´alguna cosa que m´ha emocionat momentàniament, intento suprimir tot procés que endarrereixi aquella emoció especial. En aquests instants de frenesí tinc l´absoluta seguritat que al dia següent em seria impossible completament reprendre tots els imponderables exterior i encara més els interiors que van motivar aquella sensibilització (…)

Per a la realització empro l´aiguarràs i l´oli. L ´aiguarràs és meravellós per omplir ràpidament grans superfícies , deixa unes entonacions irregulars gens feixugues i ples de transparències insospitades, i en el seu fer i desfer (…) va deixant una preparació sobre la ela que s´aprofita després amb delit per a actuar després a ple color o amb oil, per a les solucions definitives.

(…) Sobre la tela no dibuixo gairebé mai amb carbó(…) el carbó sobre la tela no deixa de ser un element estany i una brutícia que no es corregeix ni fixant-lo, doncs en aquest cas ja són dues les matèries sobre la tela verge i pel que fa preparacions, com més simples són, millor (…) Envernisso la pintura quan està completament seca, que com a mínim exigeix uns sis mesos, encara que és millor que aquest tempos sigui superat a fi d´evitar l´esquerdament del color”.

Entre les obres aquí exposades, hi veiem figures i retrats, així com algun encàrrec. Quant als models , les persones que posaven per a Antonio Vila Arrufat, les conegut dels cercles més còmodes i , sovint, esperant que s´adormissin o relaxessin tot sentint la música clàssica que sempre li agradava escoltar al pintor en treballar, per tal d´obtenir unes faccions més naturals, o l´expressió, en el as d´un retrat, que permetés a l´artista un cert endinsament psicològic. En diu Vila Arrufat:

“(…) de la col-locació del model, el que cerco o prefereixo és que es posi ell mateix (…) Els models que prefereixo són els que no he buscat. Sobretot els que abans de sevir-me de model, els he conegut. Generalment és dins de la família on trobo més fàcilment els meus models, perquè la seva presència constant en diversos aspectes m´ha donat profunditat en el seu coneixement”

També, en poder veure de tan a prop les obres i en condicions ben òptimes d´il-luminació, hem de fixar-nos en com estan treballades, com són realitzades, en la tècnica personal. De la tècnica , aspecte actualment força menystingut, i de la seva finalitat, veiem què en deia, ja molts anys enrere el nostre pintor:

“(…) Moltes consideracions em suggereix l´estudi de la tècnica. Moderadament ha estat la gran desprestigiada. Hem viscut llargs anys d´una inconcebible desconsideració per la tècnica(…) Al cap i a la fi, ,en tota la història de la pintura han existit i existiran l´habilidós sense finalitat l´artista que ens transmet el seu mon interior mitjançant llur activitat. La tècnica és això, és el que estructura el llenguatge, els mitjans per fer visible aquest món ple d´imatges que abans ha existit ulls endins de l´artista, món subtil, imponderable, nascut del soc entre els possibilitats de la tècnica, la seva superació per una gran seguretat, fet que ens donarà la sensació de tanta senzillesa que gairebé sempre ens esborra la idea d´esforç, de dificultat , de cansament. La tècnica no es pot descuidar, tot el contrari: ha de donar-se-li el major desenvolupament possible per a armar l´artista de tots els mitjans imaginables per a fer-se entendre; podrem dir , fer-se visible als seus semblants, vertadera finalitat de l´art”.

D´aquets paraules se´n desprèn que Antoni Vila Arrufat va ser un autèntic mestre, conscientment allunyat de protagonismes, de l´afany por exposar, dels afalacs i dels elogis fàcils, un vertader creador que optà per la llibertat estilística i expressiva, enfilant decididament el seu art vers la introspecció, el concepte i la tècnica, amb un veritable esperit investigador. Contemplant les teles d´aquesta exposició hi podem reconèixer el valor d´una obra rigorosa, sense concessions i pregonament humana, molt més rica i complexa del que una mirada superficial ens podria donar: la recerca i plasmació de l´aspecte humà, la intensitat expressiva, la psicologia dels personatges, els conceptes, els valors plàstic, compositius i pictòrics i el domini de tantes tècniques. La magnitud de la seva producció artística, les importants aportacions puntuals que realitzà en determinades tècniques ( en el gravats y en el fresc, per exemple) el seu afany investigador i la profunditat conceptual i estètic de la seva obra el van fer mereixedor d´ocupar un espai ben destacat en la cultura i en la història de l ´art del nostre país.

En el conjunt del seu treball, cada obra significà un intent constant i profund de comprendre i d´exterioritzar sentiments, emocions, que és el comú denominador dels gran artistes de tots els temps i Antoni Vila Arrufat valent-se de les arts plàstiques, assolí aquets propòsit tan alt.

Eusebi Vila Delclòs
Artista pintor, doctor en Belles Arts.
Barcelona, març 2007