Santiago Rusiñol Prats Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931

La seva primera exhibició es celebrà l’any 1884 a la Sala Parés.

Pintor, escriptor i dramaturg (L’auca del senyor Esteve, 1917). Estudià a Barcelona i treballà fins que tingué vint-i-cinc anys al despatx del seu avi.

Malgrat que l’avi mai volgué que Rusiñol estudiés art, des de nen tingué una passió pel dibuix i per això va assistir a les classes del professor Tomás Moragas Torras. La seva pintura més antiga coneguda és una vista del port de Barcelona de l’any 1875.

La seva primera exhibició es celebrà l’any 1884 a la Sala Parés. Aquesta sala fou important a la seva carrera perquè, com Casas o Clarassó, seguí exposant fins morir.

El Centre d’Aquarel·listes organitzà el 1885 una exposició que inclogué algunes de les seves pintures com El atajo o Primavera en otoño. L’any 1887 es mudà a Paris i visqué la bohèmia amb Miguel Utrillo, Ramon Casas, Clarassó i Ramon Canudas.

A París va viure amb Ignacio Zuolaga durant tres anys: treballaven durant la setmana (normalment dibuixaven a les nits) i visitaven el Louvre cada diumenge.

La capital francesa va ser definitivament rellevant a la seva carrera: es va deixar influir per l’impressionisme i començà a pintar amb colors més clars i cridaners. També, començà a experimentar amb la pintura de gènere.

Algunes de les seves obres foren exhibides al Saló de París i també al Saló dels Independents. En els seus articles a La Vanguardia, Rusiñol exposà les seves idees sobre art.

L’artista viatjà a molts llocs que el serviren com a inspiració (Itàlia, França, Andalusia…). A Andalusia va descobrir la seva passió pels jardins i la seva primera exposició de pintures de jardins es realitzà a la Casa Bing (Paris).

Les seves pintures són sovint descrites com a ‘’literàries’’ i ‘’romàntiques’’, però Rusiñol reia d’aquests judicis. Durant els últims anys de la seva vida va viatjar a Itàlia amb el seu amic i pintor Joaquin Terruella Matilla perquè sempre havia desitjat pintar els jardins Tívoli i Frascatti. Així doncs, les obres que realitzà abans de morir van ser meravellosos paisatges italians.