Josep Llimona i Bruguera Barcelona, 1864 – 1934

Fotografia de Pablo Audouard
Fotografia de Pablo Audouard

El seu estil es caracteritza per un idealisme naturalista i pel gust del pintoresquisme.

Es el més gran escultor modernista català. Format a Llotja a Barcelona i el taller dels germans Vallmitjana.

El 1880 guanyà la pensió Fortuny i anà a Roma. Durant la seva estada a Itàlia, va rebre la influència de l’escultura renaixentista florentina.

El seu estil es caracteritza per un idealisme naturalista i pel gust del pintoresquisme.

Les primeres obres encara acadèmiques ens mostren una sèrie de personatges típics i històrics del país, com la estàtua eqüestre de “Berenguer el Gran” modelada a Roma el 1888 i la “Modèstia” (1891).

Mes tard, el seu estil deriva cap a uns models ja plenament modernistes amb influencies de Rodin i Meunier.

Pertanyen a aquest període “La primera comunió” del 1897, el famós “Desconsol” (1907) situat al centre de l’estany del Parc de la Ciutadella davant del Parlament de Catalunya i “l’Idil·li”.

Combina la tendresa i la força viril en obres com “l’Estudiant” una de les obres mestres de l’escultura catalana, en el monument al Doctor Robert (Plaça de Tetuan de Barcelona) i també en l’estàtua eqüestre de Sant Jordi al Parc de Montjuïc de Barcelona.

El geni de Llimona es va manifestar també en altres camps com la imatgeria funerària amb treballs com els i també en les seves activitats com a dissenyador de medalles.

Fou President de la Junta de Museus de Barcelona i el primer a rebre la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, l’any 1932.