Gaspar Homar Mezquida Bunyola [Mallorca], 1870 – Barcelona, 1955

Els seus mobles són el reflex del benestar i de les aspiracions de la burgesia catalana.

Moblista i decorador d’interiors d’origen mallorquí.

Fill de Pere Homar, ebanista de Bunyola, als tretze anys va abandonar la seva illa natal per obrir-se camí en una Barcelona industrial i pròspera. Una època en la que s’iniciaven els preparatius de l’Exposició Universal de 1888 i escenari d’una gran activitat artística.

Es formà a Barcelona amb l’ebenista Francesc Vidal, i s’establí com a moblista el 1893.

Després d’una etapa inicial goticista, esdevingué un dels principals artistes del seu ram dins el Modernisme, estil que conreà fins el 1918.

Decorà tota mena d’establiments i de residències, entre les quals la de Lleó-Morera (1904; Barcelona, Museu d’Art Modern).

Una bona part de l’elegància de les seves marqueteries es deu a la constant col·laboració amb el dibuixant Josep Pey.

Des del 1918 es dedicà a la producció convencional. Participà en exposicions a Londres, Madrid i Barcelona (1907), Saragossa (1908) i París (1909) i fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Venècia (1908).

Els seus mobles són el reflex del benestar i de les aspiracions de la burgesia catalana. Es distingeix pels seus complexes treballs de marqueteria i talla, per als quals disposà de col·laboradors com Sebastià Junyent, Joan Carreres i Josep Rey.

En els seus tallers arribaren a treballar més d’un centenar d’operaris que subministraven els elements decoratius de les principals cases modernistes (Casa Lleó Morera, Casa Navas, obres de Domènech i Montaner, Gaudí, etc..).