Eusebi Arnau i Mascort Barcelona, 1864 – 1933

Font: www.enciclopedia.cat
Font: www.enciclopedia.cat

Les seves escultures aplicades a l’arquitectura com les de la casa Lleó Morera, casa Amatller, Fonda Espanya, Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau (totes a Barcelona), el van catalogar totalment com a escultor destacat del modernisme.

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 – 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l’escultura aplicada a l’arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l’espai funerari.

A més, cal destacar l’Obra medallística d’Eusebi Arnau. Influït en determinades etapes de la seva producció per Paul Dubois, Antonin Mercié, Auguste Rodin i Constantin Meunier, Arnau va aportar a l’escultura catalana obres cabdals, sobretot en l’etapa modernista.

Eusebi Arnau Mascort va néixer a Barcelona el dia vuit de setembre de 1863, fill del matrimoni format per Francesc d’Assís Arnau, sabater natural de Granollers i Balbina Mascort, d’origen barceloní. Aquest, va ser batejat a la parròquia de Sant Josep el dia tretze del mateix mes i any amb els noms d’Eusebi, Nestabo i Zenó.

Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona on va ser deixeble de Josep Gamot i d’Agapit Vallmitjana i Barbany. Va prosseguir els seus estudis a Roma l’any 1887, gràcies a una beca de l’Escola Llotja. Va ampliar els seus coneixements a l’Acadèmia Julien de París, on va exposar els anys 1895 i 1902.

Al seu taller va tenir com deixebles a Pau Gargallo, Josep Dunyach i Sala i Enric Monjo i Garriga, entre d’altres. Juntament amb l’escultor Josep Llimona i Bruguera va treballar en el retaule de l’Església basílica de Santa Engràcia de Saragossa.

Les seves escultures aplicades a l’arquitectura com les de la casa Lleó Morera, casa Amatller, Fonda Espanya, Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau (totes a Barcelona), el van catalogar totalment com a escultor destacat del modernisme.

Fou coŀlaborador habitual de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, amb qui treballà a l’edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa Rupert Garriga, el Via Crucis de Montserrat, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Parròquia del Sagrat Cor al Poblenou, l’agència de la Caixa de Pensions a Reus, etc.

Va destacar com a medallista, col·laborant assíduament amb el taller Masriera entre d’altres va realitzar la de l’Exposició Universal de 1888, la de la Solidaritat Catalana, la del Centenari de Cristòfor Colom i la commemorativa de l’enderrocament de les muralles de Barcelona.

Aquest va tenir un primer matrimoni amb Tomasa Viader i Pardinella que es va produir l’any 1896 i en el que Eusebi Arnau va patir molt perquè la seva dona patia una malaltia mental i ell s’hagué de refugiar en el seu treball.

El 1910 un encàrrec escultòric va permetre a Eusebi Arnau de conèixer a Anna París Boadella, la qual poc temps després seria la seva segona dona. Arnau es va cassar el dia 12 de febrer de 1910 a la parròquia de la Puríssima Concepció; ell tenia 46 anys i Anna 36, era soltera i natural de Barcelona, ciutat on vivia, i els va casar l’amic mossèn Ramon Garriga, a qui Arnau ensenyava escultura.

A partir de llavors canvià notablement la vida de l’escultor, el qual es tornà més casolà i aconseguí la manera de viure que sempre havia trobat a faltar a causa de la poca vinculació amb la seva família, del primer matrimoni tan desafortunat i del treball, que l’obligava a una constant mobilitat. El mes de juliol de 1911 va néixer el seu únic fill, Ricard, del qual es conserven fotografies d’infantesa i plaques del seu retrat en relleu.

Eusebi Arnau va morir el dia 2 de juliol de 1933.