Antoni Gaudí i Cornet Reus, 1852 – Barcelona, 1926

Va ser un dels pilars fonamentals del “Modernisme”, estil dintre del que se’l classifica, encara que la seva sigui una estètica, com la de molts grans genis, difícilment classificable.

Gaudí es la màxima figura de l’arquitectura catalana i es conegut arreu del món.

Nascut el 25 de juny de 1852, va fer els estudis de batxillerat a les Escoles Pies de Reus, traslladant-se posteriorment a Barcelona a on estudià a l’Institut d’Ensenyament Mitja i a la Facultat de Ciències.

El 1873 ingressa a l’Escola provincial d’Arquitectura de Barcelona, on es va graduar l’any 1878, obtenint el títol d’arquitecte. La seva vida professional es va desenvolupar a Barcelona, on es pot contemplar la part mes fonamental de la seva obra.

La situació social en que va viure, una època de fort desenvolupament econòmic i urbanístic de la ciutat, el patronatge d’una poderosa classe mitjana amb desig d’acostar-se a les tendències imperants a Europa, la coincidència amb el fenomen de la “Renaixença”, varen servir de “brou de cultiu” a la fantasia i imaginació desbordant de Gaudí.

Influenciat per Viollet Le Duc i Ruskin, va ser un dels pilars fonamentals del “Modernisme”, estil dintre del que se’l classifica, encara que la seva sigui una estètica, com la de molts grans genis, difícilment classificable, essent moltes les opinions que l’inclouen dintre d’altres corrents artístiques.

La biografia de Gaudí esta íntimament relacionada amb la família Güell, una família de gran prestigi dintre dels ambients industrials i artístics de l’època a Barcelona. Per aquesta família va construir una part important de la seva obra, com el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell i el Park Güell.

A més d’una amplia representació d’edificis residencials i urbans, la labor arquitectònica de Gaudí es va sublimar dintre de l’àmbit religiós en que es poden classificar algunes de les seves obres més importants, com la Sagrada Família de Barcelona, la Cripta de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló ja mencionada i el Convent de les Teresines de Ganduxer també a Barcelona.

La seva visió de l’arquitectura com un tot, fa que la seva empremta es manifesti no només en les façanes i zones externes dels seus edificis, sinó en els interiors que denoten un intens treball que desenvolupà amb la col·laboració de nombrosos artesans.

Després dels anys d’oblit i de crítica que va generar el “Noucentisme”, avui en dia, la fama d’en Gaudí ha esdevingut un fet reconegut arreu del món, tant per part dels especialistes, com del públic en general.