Alexandre de Riquer i Inglada Calaf [Barcelona], 1856 – Palma de Mallorca, 1920

Va ser en el seu viatge a Londres l’any 1894, on va conèixer el moviment dels pre-Raphaelites i l’art japonès, que van causar una gran influència en les seves creacions.

Alexandre de Riquer i Ynglada (Calaf, 3 de maig de 1856 – Palma, 13 de novembre de 1920), VII comte de Casa Dávalos, va ser un intel·lectual i polímic espanyol: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, escriptor i poeta, un dels més figures importants del modernisme a Catalunya.

Pertanyia a una família aristocràtica, als Comtes de Casa Dávalos i als marquesos de Benavent. El seu pare, Martin de Riquer i Comelles, era un gran líder dels carlins de Catalunya, mentre que la seva mare, Elisea Ynglada i Moragas, pertanyia a una família d’intel·lectuals i artistes com l’escriptor José Coroleu i Inglada i el seu fill, el psiquiatre i el publicista Wifredo Coroleu i Borrás, i els pintors Modesto Urgell i Inglada i el seu fill, Ricardo Urgell i Carreras.

Va estudiar a França, primer a Béziers entre 1869 i 1871, i pel seu interès per dibuixar classes, es va inscriure a l’escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc. Tornant a Barcelona el 1874, va continuar els seus estudis a l’escola Llotja. En aquest moment escriu poemes Notes de l’ànima datades l’any 1875, on la influència de Gustavo Adolfo Bécquer i Ramón de Campoamor és evident, com relata Martín de Riquer i Morera.

Va viatjar per Roma i París; però va ser en el seu viatge a Londres l’any 1894, on va conèixer el moviment dels pre-Raphaelites i l’art japonès, que van causar una gran influència en les seves creacions. També va conèixer el pintor i dissenyador William Morris i, especialment, Edward Burne-Jones, que el va influenciar per dedicar-se amb especial interès en les arts gràfiques i decoratives, introduint a Catalunya el modernisme d’inspiració britànica.

Alexandre Riquer es va destacar especialment com a dissenyador gràfic, amb gran domini del dibuix. La seva gran producció artística en aquest camp va tenir un paper fonamental en l’estètica modernista, sent l’autor d’algunes de les imatges gràfiques més representatives del modernisme català. Va fer cartells, gravats, il·lustracions en llibres i revistes, diplomes, postals, segells, recordatoris, menús, partitures, targetes de visita i ex-libris.

Va participar juntament amb Joan Llimona en la fundació del Cercle Artístic de Sant Lluc sent el seu primer vocalista conservador i va tenir una gran connexió amb la ciutat de Terrassa, on va contribuir a la difusió del modernisme amb el seu amic Joaquim Vancells. Va col·laborar en la il·lustració de revistes, entre d’altres, La Il·lustració Catalana i Art i Lletres i llibres de la col·lecció Arte y Letras dirigida per Lluís Domènech i Montaner, amb qui va col·laborar en les obres de l’Exposició Universal de Barcelona el 1888, la decoració de l’Hotel Internacional i la ceràmica exterior del restaurant El Castell dels Tres Dragons.

El 1890 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Parés de Barcelona, ​​amb el tema exclusiu de les aus, amb gran èxit de crítica i venda.

Va publicar a partir de 1897 diversos llibres de sonets amb il·lustracions realitzades també per ell.

Es va casar amb María Dolores Palau González de Quijano, amb qui va tenir nou fills, Emilio de Riquer i Palau, María de Riquer i Palau, Elisea de Riquer i Palau, Pedro de Riquer i Palau, Alejandro de Riquer i Palau, Emilia de Riquer i Palau, Eliseu de Riquer i Palau, José María de Riquer i Palau, i Ramón de Riquer i Palau. Després de ser vídua, es va casar en el segon matrimoni el 1911 amb l’escriptora francesa Marguerite Laborde (“Andrée Béarn” en literatura), amb qui va tenir un fill, Juan de Riquer i Laborde (Jean de Riquer); des d’aleshores es va dedicar gairebé exclusivament a la pintura.