Miquel Paton (Tortosa, 1959)

Miquel Paton Tortosa, 1959

Font: Diari de Tarragona
Font: Diari de Tarragona

Exposa amb regularitat en institucions i prestigioses galeries d’art, d’Espanya, França, Suïssa,…

El seu interès per l’art s’inicia a l’adolescència, assistint a classes de dibuix i pintura a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa.

Als anys 80 comença a exposar regularment les seves pintures en exposicions, tant individuals com col·lectives.

Realitza viatges d’estudi a Itàlia i Grècia, treballant amb altres pintors i visitant les principals obres de l’antiguitat clàssica. Analitza l’obra de Velázquez i Goya, a la pinacoteca del Museu del Prado de Madrid.

Durant la dècada dels noranta, continua viatjant a diferents ciutats d’Itàlia, interessat per l’obra de pintors italians de diferents èpoques. Fa una estada a l’estudi del pintor Carlo Montarsolo, a Nàpols. Es dedica plenament a pintar.

Ingressa a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on se llicència en la especialitat de pintura. Coneix directament l’obra dels expressionistes americans, Gottlieb, Rothko, Motherwell,…

A partir de la primera dècada del segle XXI, la seva pintura es torna més plana; el tema principal són els paisatges del Delta de l’Ebre, que treballa en el seu estudi de Sant Carles de la Ràpita, a la costa mediterrània.

S’ interessa per l’obra de Malévich, Rothko, Klee, Torres García,…

La seva obra tendeix cap a l’abstracció. Fa freqüents viatges a Londres i París, per tal de visitar els seus principals centres d’art.

Exposa amb regularitat en institucions i prestigioses galeries d’art, d’Espanya, França, Suïssa,…

Pinta paisatges que presenten analogies amb les pintures de Mondrian, amb una clara tendència cap a l’abstracció geomètrica.

Entra en contacte amb les pintures de Paul Klee, realitzant un viatge per visitar el Zentrum Paul Klee de Berna.

Recorre el Veneto per retrobar-se amb l’obra de Palladio.

Posteriorment, inicia una etapa de pintures espirituals i contemplatives. És quan realitza una intervenció artística a la Capella dels Prats, a les Cases d’Alcanar.

Algunes de les seves obres formen part de fons d’art, com el Museu d’Art Modern de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona o el de La Creu Roja de Catalunya, entre d’altres.

Actualment treballa en el seu estudi de Barcelona i el de La Ràpita, portant a terme interessants projectes.

És seguidor de la Teoria de Color de Goethe i es sent en sintonia amb les teories estètiques de Baudelaire.