Joan Ponç Bonet Barcelona, 1927 – Saint-Paul-de-Vence, 1984

Ponç va començar el seu aprenentatge artístic el 1944, a l’edat de 17 anys, al taller del pintor Ramon Rogent, pintor per al qual sempre va tenir una gran admiració i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques de Barcelona.

(Barcelona, ​​28 de novembre de 1927 – Saint-Paul-de-Vence, 4 d’abril de 1984) va ser un pintor espanyol considerat un dels artistes més representatius de la primera avantguarda de la postguerra. El 1948 va ser un dels fundadors del grup Dau al Set.

A diferència d’altres membres del grup Dau al Set Ponç procedien d’una família d’origen modest amb tota mena de dificultats. Va néixer a Barcelona el 28 de novembre de 1927. Tres anys després va néixer el seu germà Antonio i, en 1936, la seva germana Marisol. El 1944 va néixer la seva germana María Rosa, que va morir el 1956; Poc abans de néixer, el seu pare va abandonar la família. De 1940 a 1942 va ser intern al Col·legi Salesià de Mataró.

Ponç va explicar en les seves entrevistes la falta d’afecte en el seu entorn familiar, cosa que va marcar el seu treball i la seva actitud cap a la vida. Com a reacció, va crear un món màgic basat en el mateix diàleg. En la seva autobiografia, escrit el 1978, va descriure la seva infància com una veritable malson durant la qual l’única persona capaç d’expressar bons sentiments va ser la seva àvia. Els continus càstigs a l’àtic de la seva casa li van donar el primer suport a les seves llicències artístiques.

Ponç va començar el seu aprenentatge artístic el 1944, a l’edat de 17 anys, al taller del pintor Ramon Rogent, pintor per al qual sempre va tenir una gran admiració i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques de Barcelona. En aquesta època va conèixer a Joan Vinyals, un antiquari que més tard es va convertir en el seu primer comerciant.

Als 20 anys ja va realitzar la seva primera exposició, i va conèixer al pastisser-poeta J.V.Foix, el poeta i dramaturg Joan Brossa, el crític i filòsof Arnau Puig, al tipògraf Enric Tormo i va freqüentar la tertúlia «La Campana». Eren temps de certa liberalització dins del franquisme.

Va presentar la seva primera exposició individual a la «Sala Art» de Bilbao i posteriorment va realitzar un exposició al local d’Els Blaus un centre excursionista i cultural del barri barceloní de Sarrià conegut per haver organitzat el 1946 una exposició d’art al seu local de caràcter antiacadèmic que va resultar històrica ja que és considerada un dels antecedents del grup Dau al Set.4 Allí va conèixer a Antoni Tàpies i Modest Cuixart. En aquesta etapa treballa en les sèries dels “Dibuixos Podrits” i les suites “Metamorfosis”, “Inquietuds, Al·lucinacions” i “Joan Ponç / Joan Brossa”.

El 1947 va fundar la revista Algol (de la qual apareixeria un únic número) en companyia de Francesc Boadella, Joan Brossa, Jordi Mercadé, Arnau Puig i Enric Tormo. Aquesta efímera revista seria l’embrió d’una altra més important fundada el 1948, Dau al Set, dirigida per Ponç que també va donar nom a l’històric grup artístic Dau al Set.

1948 és també l’any en què coneix a Joan Miró que tindrà una gran influència en la seva obra.

Va tornar a Barcelona malalt a causa d’una diabetis mal diagnosticada que li deixaria pràcticament cec. Tot i això no va deixar de dibuixar ni de pintar. Va morir a Saint-Paul-de-Vence, el 4 d’abril de 1984 de una aturada cardíaca a causa pel que sembla d’un procés de rebuig del trasplantament. Va ser enterrat a la Roca de Camprodon (Girona), on el pintor tenia el seu estudi.