Javier Úbeda Almería, 1962

Extraient, segons l’artista, les parts que sobren d’ell, es fa visible la forma que en aquest moment ja existia en l’interior d’aquest bloc.

Almería 1962.

Des de molt primerenca edat busca trobar-se a si mateix pels camins de la creació artística.

Sense conèixer ni la meta ni el camí en si, amb tot just vuit anys d’edat i sobre la base de la contínua observació del món agrícola, comença a plantar en els solcs que la terra es deixava fer, objectes rebutjats per les indústries com: portes de cotxes, cadires, ferros, portes de fusta, mobles vells, etc.

Després de l’experiència viscuda en aquest joc d’infància, descobreix que existeix el que ell denomina “el bloc”, independentment del material del que sigui, i que extraient, segons l’artista, les parts que sobren d’ell, es fa visible la forma que en aquest moment ja existia en l’interior d’aquest bloc.

Sent aquest el màxim rigor de la seva vida creativa, és per això que ell mateix manifesta “que el fet de tenir-lo tan present li nega el poder modelar, bé sigui amb fang o qualsevol material susceptible d’això”.