Antoni Clavé Sanmartí Barcelona, 1913 – Saint Tropez [Francia], 2005

El 1984 l’Estat Espanyol va reconèixer la seva vàlua artística amb l’exposició de més de 100 de les seves obres al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Aquest mateix any li fou concedida la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

Antoni Clavé i Sanmartí (Barcelona, ​​Espanya 5 d’abril de 1913 – Saint-Tropez, França 30 d’agost de 2005) va ser un pintor, gravador i escultor espanyol. El 1930 va ingressar a l’Escola d’Art de Barcelona en què va romandre durant dos anys. Després d’acabar els estudis, va iniciar la seva tasca de cartellista i va obtenir un gran èxit en el món del cinema. També va col·laborar a la revista “Pocholo” (Vives, 1931) .

En finalitzar la Guerra civil espanyola es va exiliar a França, realitzant la seva primera exposició a Perpinyà el 1939. Més tard es va traslladar a París, ciutat en la qual va residir fins a 1956, any en què es va traslladar fins a Sant-Tropez. A París va iniciar la seva carrera com a il·lustrador i decorador de teatre. Les seves primeres obres pictòriques van estar influenciades per autors com Édouard Vuillard i, sobretot, Pierre Bonnard.

A l’residir a la capital francesa, l’obra de Clavé s’inscriu sovint en l’Escola de París juntament amb la d’altres artistes com Pablo Picasso, Juan Gris, Joan Miró o Antoni Saura. El 1944 va conèixer personalment a Picasso, iniciant-se una amistat que va durar fins a la mort del pintor malagueny. A partir d’aquesta data, Clavé va començar a desenvolupar una obra amb una plàstica diferent i menys clàssica.

En la dècada de 1950 va començar una intensa tasca en el món del ballet i del teatre, utilitzant maniquís i aconseguint fama en el món de l’escenografia internacional.

El 1952 va participar en la pel·lícula Hans Christian Andersen (El fabulós Andersen) del director Charles Vidor, sent el responsable dels decorats (al costat de Richard Day i Howard Bristol) i del vestuari (juntament amb Mary Willis i Barbara Karinska), treball pel que va ser candidat al Premi Oscar. El 1954 va abandonar la decoració per dedicar-se a la pintura.

En la dècada de 1960 va realitzar un homenatge al Greco. En aquesta època les seves obres reflecteixen les influències rebudes dels clàssics i dels autors barrocs. Pren especial rellevància la temàtica del cavaller de la mà al pit, referent que es repetirà en les obres futures de Clavé. Aquest període es caracteritza pel pas definitiu a l’abstracció.

En els anys 70 continua l’evolució de l’obra de Clavé que utilitza tècniques diverses com el collage, inventant-noves tècniques com el papier froissé, fruit d’una casualitat tècnica en l’ús de l’aerosol sobre papers arrugats. El 1978, el Museu Nacional d’Art Modern de París, actual Centre Georges Pompidou, li va dedicar la primera retrospectiva que va convertir a Clavé en un dels artistes de més prestigi de la seva generació.

En la dècada de 1980 va dedicar una sèrie d’obres a Picasso sota el títol de Al senyor Pau. Les seves últimes obres es caracteritzen per la recreació de textures dins de l’abstracció, amb una utilització profusa del papier froissé.

El 1984 l’Estat Espanyol va reconèixer la seva vàlua artística amb l’exposició de més de 100 de les seves obres al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Aquest mateix any li fou concedida la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.